Desirée

Lluís Pascal – germà de Daniel, el narrador de la primera novel·la-, treballa en l’exegesi d’un poema de Trakl permanentment envoltat per la música de “La Passió segons Sant Mateu” de Bach. Home retret i apartat del món, dedica la seva vida a la recerca de la plenitud i el sentit. La relació que estableix amb Desirée, però, a qui vol instruir i amb qui pretén compartir la comunió amb el Tot, mostra la maltesa i debilitat de la condició mortal, inevitablement abocada a la tragèdia quan tracta d’emular la traça dels déus. Novel·la obsessiva i tortuosa, Desirée insisteix en l’exploració del caràcter pusil·lànime, en aquests cas el d’un individu culte i sensible, que desenvolupa trets megalòmans i el seu esperit aborda la construcció de móns interiors de proporcions il·limitades. Aleshores els seus actes deriven ràpidament i perillosa envers la bogeria i desvetllen el clarobscur indefugible de la naturalesa humana: la convivència de la resplendent llum divina amb la sinistra foscor de l’abisme.